Luang nam tha

Quan entres per la frontera de Laos penses, bien per fi una mica de tranquilitat, per fi podré fer la meva, i als 5 min penses...merda, potser preferia lo altre, i és que fer 300 km en 9h mentres les finestres del bus es converteixen en un espectacle pirotecnic de vomitòlegs estressa a qualsevol! Això si d'autèntic ho és i molt!
Hem entrat pel nord del pais a la zona d'un dels parcs naturals mes grans del pais (Nam ha). El nord es la zona perfecte fer fer-te el valent i posar-te a caminar, així que hem contractat un guia (en sai) i a la selva! La vritat es que la experiència ha estat molt bé, val molt la pena, ja que Laos te una politica del turisme molt més sostenible i no tens la sensació de visitar zoos d'humans quan visites un poblat.
Segurament de les coses més curioses d'aquests dies, a part de veure paisatges i maneres de viure molt diferents es la barreja de persones amb qui ho hem compartit ( dos jueus practicants, que estaven tot el dia amb el tema del "kosher", un israeli que acabava de sortir del servei militari, una parella alemana-israeli, una barbie canadenca, una parella italiana de lluna de mel, un ex alcoholic irlandes reciclat a sidney i un excombatent laosià de la guerra secreta del vietnam...) haguessin pogut sortir converses molt intressants a la vora del foc amb tantes hores, però segur que el més prudent ha set jugar a cartes mentres bebiem cervesa tots junts.... Això si ... Com sempre jo he acabat ficant la pota... I és que ahir al mati vaig perdre el mocador de coll i no s'em va acudir res més que preguntar... Heu vist el meu palestino?