Camboia

I avui deixem camboia, primer de tot dir que es el millor dels 3 paisos que hem visitat desde el meu punt de vista suposo que per aixo he desconectat tant del blogg...i exposo:
La cultura del pais es molt crua i fascina a la vegada; escoltar hores i hores persones de tota classe explicant com van viure la dictadura del khmer rouge i els bombardetjos dels EEUU et fa posar els pels de punta, i sobretot veure amb quina serenitat ho expliken quan no fa ni 30 anys que es va acabar la guerra.
Si vas mes enrera et trobes visitant Angkor i et quedes fascinat quan entremig dels boscos de Simreap de sobte apareixen restes del que va ser un dels imperis mes grans del sudest asiatic.
Quan acabes cansat de tanta historia i tantes pedres el millor plan és deixar-te perdre per qualsevol illa del sud, menjar marisc i pendre el solet tot escoltant musiqueta. n'hem visitat unes quantes i la millor sense dubte es bamboo island, no costa gens d'imaginar quedar-te una temporada ajudant als anglesos que han muntat els 4 bungalows que hi ha i viuen de puta mare!
I per acabar pots pedre't per la jungla i veure i sentir coses que no havies vist mai, en zones del pais on encara queden elefants i tigres salvatges, i on amb una mica de sort si tens bons guies no seras deborat per les formigues.

Camboia em deixa un sabor de boca espectacular...bé es cert que sent critics tenen mil coses a millorar i és veritat que els primers dies em vaig desesperar en veure certes politiques del govern, però tot hi aixi, marxo del pais pensant que segurament hi tornare! Molt molt recomenable!

Fent un resumillo dels tres paisos:
BIRRA: en general un desastre. La Chang (aigualida pero peleona i de ressaques importants) la BeerLao (una especie de carlsberg encara que la torrada es molt acceptable) i entre la Angkor beer i la Anchor beer et planteges deixar la cervesa.....! Com trobo a faltar una voll damm
MENJAR: Pad Thai, deliciosos noodles fregits amb salsa de tamarit, soja i cacauets (thanlandia), stickyrice, o totxana rice es un arros glutinos al vapor que fan servir d'acompanyament (Laos), Amok curry soup, sopa de peix al curry amb llet de coco...Impressionant (Camboia)
MUSICA: quin Fastic!!!!estan totalment enganxats a bisbals asiatics i al karaoke
TRANSPORT: thailandia son uns mafies, Laos te les pitjors carreteres i els trajectes mes surrealistes, camboia pots regatejar fins-hi tot les rodes del bus
ALLOTJAMENT: Thai ( matalassos de formigo), Laos i el bany turc, i Camboia i els hostels zoologic
MONEDA: si trepitges un bitllet a thailandia et tanques a la preso per perjuri a la corona, la cara del rei sembla el gran hermano! Laos 1€=10.000 kips, el primer cop que et sents millonari! I Camboia que juguen a dos bandes entre dollars i riels per cobrar-te sempre de mes!
FAUNA: thailandia (homo turistensis), Laos ( el pais sense mar amb el peix mes increible del mon), i camboia on entre monos, gekos, aranyes gegants, gibbons, elefants....els humans passen bastant desapercebuts
PAISSATGE: thailandia ( "la playa" de Alex Garland esta a philipines...koh pipi es mes aviat una peli d'Alfredo Landa a l'americana), Laos ( jo que pensava que era pla, te montanyes com les de bola de drac, arrossars increibles i boscos de bambu....tot amanit pel Mekhong) i Camboia....aquest si que es pla...xo crec que m'ha tocat pujar amb bici la unica muntanya del pais! Tambe te platges que millor que continuin aixi de desertes)
GENT: en general molt hospitalaris, els Thais t'organitzen si vols fins el casament, els Laosians...tranquilots i molt bones persones i els Camboians intenten vendre't fins a la seva mare.
EXPRESSiONS: thailandia (Savadijha), Laos (same same but diferent, Camboia (one dollar)
1LLOC: Thailandia (Koh Tarutao), Laos (4.000 illes), Camboia (Angkor)

I ara...passant per Thailandia....de cami cap a Malasya!!!!

Angkor

Esperar veure una cosa durant un viatge a vegades fa crear-te unes expectatives dificils d'aconseguir, per sort amb Angkor no ha passat, la sensació d'indiana jones t'absorbeix i disfrutes amb molts dels 70 temples que pots visitar! Amb por d'acabar saturats de pedres hem agafat l'entrada de 3 dies en una setmana, i aixi tot es fa molt més lleuger!
És curios pensar que mentres nosaltres encara viviem en cabanyes i ens tiravem pedres, en aquest racó de món intentaven construir temples hinduistes i budistes com a xurros intentant que els successius sempre fossin més grossos i més espectaculars que l'anterior, bé una imatge val més que mil paraules...jutgeu vosaltres mateixos

Les 4.000 illes

Recòrrer Laos es una tasca dura i dificil si perds la paciència o tens pressa per arribar a algun lloc, però quan t'acostumes al ritme del pais, es converteix en un lloc on et quedaries a viure! El salt de 700km de nord a sud ha sigut una mica exagerat, sobretot tenint en compte els busos-taut nocturns, on et planteges si ha set bona idea estalviar-te viatjar de dia, sobretot quan veus un llit de 1x1,60m a compartir amb qualsevol que puja al bus, un cop superat això i l'adaptació a la cuina lao... Comences a disfrutar.

Al sur, el riu Mekong deixa pas a un gran aiguamoll amb 4.000 illes, 3 de les quals habitades, l'entorn i la gent ha fet que ens quedessim uns dies disfrutant de platgeta, postes de sol, pesca i bici... Don khone per mi la millor de les illes, amb dues cascades i una garganta natural del riu.

I aqui s'acaba Laos, ha sigut breu però suficient per fer un tastet, 3 setmanes per donar-te compte que el millor del pais és sense dubte la gent, que mai es cansa de regalar somriures i de convidar-te a casa perquè coneixis com viuen, són gent molt senzilla, feliç amb poca cosa, tant tranquils que poden servir-te l'esmorzar en 3h sense cap remordiment; de sentiment comunista i reticent a pujar al dollar, encara que malhauradment no tardaran a fer-ho, com tots els paisos veins, ja que la pressió que rep Laos de la china per construir 8 grans preses, desforestar i plantar arros a canvi del desenvolupament econòmic i energètic del pais és permanent.

Luang Prabang-Vang Vieng

I a terres Laosianas seguim....el cap d'any el vem passar a Luang prabang, paradis dels viatgers que porten força temps pel sud est asiatic, i es que provar un bon pa i un bon pastís, o fins hi tot un chuleton ("gracies" a la colonització francesa)....no té preu després d'estar 1 més i mig menjant arros!!
Cap d'any va ser tranquilet, el millor moment de la nit, quan una familia de laosians ens van convidar a casa seva a una festa improvitzada amb el karaoke a tot drap, i ben emocionats....s'ho prenen molt en serio això de cantar, la resta de la nit de bar en bar amb la sensació que estaves a qualsevol pais europeu i no pas a Laos!
Vang Vieng es un poble que ha sorgit del no res a la carretera entre LP i Vientiane, te una caracteristica propia important, a TOTS els bars del poble posen 24h al dia padre de familia i friends!!
Aprofitant el riu han inventat un negoci que els hi ha sortit rodó, el tubbing, que basicament consisteix baixar un tram de riu amb un pneumatic on a cada costat del riu esta ple de bars amb una festassa continua tot el dia, tirulines, rapids....el que vulguis.... Realment val la pena aturar-s'hi, no tant per això sino també perque hi pots veure unes coves increibles i el paissatge es brutal, i si realment t'agrada escalar, no te res a envejar a rathlei!...

Luang nam tha

Quan entres per la frontera de Laos penses, bien per fi una mica de tranquilitat, per fi podré fer la meva, i als 5 min penses...merda, potser preferia lo altre, i és que fer 300 km en 9h mentres les finestres del bus es converteixen en un espectacle pirotecnic de vomitòlegs estressa a qualsevol! Això si d'autèntic ho és i molt!
Hem entrat pel nord del pais a la zona d'un dels parcs naturals mes grans del pais (Nam ha). El nord es la zona perfecte fer fer-te el valent i posar-te a caminar, així que hem contractat un guia (en sai) i a la selva! La vritat es que la experiència ha estat molt bé, val molt la pena, ja que Laos te una politica del turisme molt més sostenible i no tens la sensació de visitar zoos d'humans quan visites un poblat.
Segurament de les coses més curioses d'aquests dies, a part de veure paisatges i maneres de viure molt diferents es la barreja de persones amb qui ho hem compartit ( dos jueus practicants, que estaven tot el dia amb el tema del "kosher", un israeli que acabava de sortir del servei militari, una parella alemana-israeli, una barbie canadenca, una parella italiana de lluna de mel, un ex alcoholic irlandes reciclat a sidney i un excombatent laosià de la guerra secreta del vietnam...) haguessin pogut sortir converses molt intressants a la vora del foc amb tantes hores, però segur que el més prudent ha set jugar a cartes mentres bebiem cervesa tots junts.... Això si ... Com sempre jo he acabat ficant la pota... I és que ahir al mati vaig perdre el mocador de coll i no s'em va acudir res més que preguntar... Heu vist el meu palestino?

La desil.luminació de Buddha

Chiang Mai-Pai
Aquestes tres imatges son el que més m'ha sorprès de chiang mai en concret i de Thailandia en general...la prostitució en tots els sentits de les marevelles naturals i culturals del pais.
Es dificil valorar un pais que només t'ensenya el que vol, potser he sigut una mica ingenua pensant que encara queden llocs com el de "la playa" per descobrir, però el més decepcionant de tot es que és gairebé impossible fer vida de thai...agafar un autobus local és una odissea,tot està dividit,els thais no poden agafar busos per turistes tampoc! Arribes a qualsevol lloc remot i el 80% de la gent que hi ha es occidental...és curiós!
Chiang Mai és una petita bangkok,on a la nit et pots tornar boig comprant roba,bambes i el que vulguis a preus ridiculs, i durant el dia tot està preparat perquè contractis un trekking per visitar les tribus de les montanyes, vagis amb elefant, fagis rafting i en acabar un curs de cuina tradicional. I tot això està prou bé, el problema és que si no vols fer res de tot això, no hi ha alternativa....bé, visitar els 300 temples que hi ha, però vist un, vistos tots...això si, disfrutar menjant és un plaer diari.

Fugint d'això arribes a Pai...antic paradís hippie, és un poble perdut a les montanyes a 762 curves de chiang mai...amb bungalows, bon menjar i 3.000 hab, l'ambient que es respira és molt tranquil i al voltant pots trobar cascades, montanyes...la llastima és que aquests dies de nadal és el refugi de 10.000 motxileros més, però suposo que la gràcia d'aquest lloc és que la oferta és tan gran que mai et sents que t'ofegues....i per aquestes dates no va gens malament trobar gent amb qui compartir taula i riure una estona.

Thailandia ens ha deixat un sabor agredolç, és un pais increible....amb una cuina extraordinaria (vease Pad thai), i llocs on et quedaries a viure tranquilament però crec que l'explotació turística que s'en fa és completament excessiva i la poca llibertad que tens per decidir acaba agoviant bastant.

També aprofito per desitjar-vos unes bones festes a tots...avui estic una mica enyorada, sobretot del pollastre de nadal de la mama!!! Bé, i trobare a faltar l'amic invisible, els sopars de cada any, l'arquifesta (encara que en teoria ja no em toca :)) i estar amb tothom que viu perdut pel món la resta del any! Espero que segueixi la tradició de llivia!!! Un petó i una abraçada per tothom.

Ahyuttaya

HOW DOES IT FEEL
HOW DOES IT FEEL
TO BE ON YOUR OWN
WITH NO DIRECTION HOME
LIKE A COMPLETE UNKNOWN
LIKE A ROLLING STONE?....

Després d'estar tot el dia veient les ruines del que va ser l'antiga capital de Thailandia....marxes a dormir però no pots, de fons sens algu cantant a un bar aprop del hostel i et decideixes a baixar i flipes, un avi thailandes cantant bob dylan, eric clapton i un repertori de rock dels 60 que et deixen amb la boca oberta!!! M'ha tocat Michelllllleeee!!!!