La desil.luminació de Buddha

Chiang Mai-Pai
Aquestes tres imatges son el que més m'ha sorprès de chiang mai en concret i de Thailandia en general...la prostitució en tots els sentits de les marevelles naturals i culturals del pais.
Es dificil valorar un pais que només t'ensenya el que vol, potser he sigut una mica ingenua pensant que encara queden llocs com el de "la playa" per descobrir, però el més decepcionant de tot es que és gairebé impossible fer vida de thai...agafar un autobus local és una odissea,tot està dividit,els thais no poden agafar busos per turistes tampoc! Arribes a qualsevol lloc remot i el 80% de la gent que hi ha es occidental...és curiós!
Chiang Mai és una petita bangkok,on a la nit et pots tornar boig comprant roba,bambes i el que vulguis a preus ridiculs, i durant el dia tot està preparat perquè contractis un trekking per visitar les tribus de les montanyes, vagis amb elefant, fagis rafting i en acabar un curs de cuina tradicional. I tot això està prou bé, el problema és que si no vols fer res de tot això, no hi ha alternativa....bé, visitar els 300 temples que hi ha, però vist un, vistos tots...això si, disfrutar menjant és un plaer diari.

Fugint d'això arribes a Pai...antic paradís hippie, és un poble perdut a les montanyes a 762 curves de chiang mai...amb bungalows, bon menjar i 3.000 hab, l'ambient que es respira és molt tranquil i al voltant pots trobar cascades, montanyes...la llastima és que aquests dies de nadal és el refugi de 10.000 motxileros més, però suposo que la gràcia d'aquest lloc és que la oferta és tan gran que mai et sents que t'ofegues....i per aquestes dates no va gens malament trobar gent amb qui compartir taula i riure una estona.

Thailandia ens ha deixat un sabor agredolç, és un pais increible....amb una cuina extraordinaria (vease Pad thai), i llocs on et quedaries a viure tranquilament però crec que l'explotació turística que s'en fa és completament excessiva i la poca llibertad que tens per decidir acaba agoviant bastant.

També aprofito per desitjar-vos unes bones festes a tots...avui estic una mica enyorada, sobretot del pollastre de nadal de la mama!!! Bé, i trobare a faltar l'amic invisible, els sopars de cada any, l'arquifesta (encara que en teoria ja no em toca :)) i estar amb tothom que viu perdut pel món la resta del any! Espero que segueixi la tradició de llivia!!! Un petó i una abraçada per tothom.