Recòrrer Laos es una tasca dura i dificil si perds la paciència o tens pressa per arribar a algun lloc, però quan t'acostumes al ritme del pais, es converteix en un lloc on et quedaries a viure! El salt de 700km de nord a sud ha sigut una mica exagerat, sobretot tenint en compte els busos-taut nocturns, on et planteges si ha set bona idea estalviar-te viatjar de dia, sobretot quan veus un llit de 1x1,60m a compartir amb qualsevol que puja al bus, un cop superat això i l'adaptació a la cuina lao... Comences a disfrutar.
Al sur, el riu Mekong deixa pas a un gran aiguamoll amb 4.000 illes, 3 de les quals habitades, l'entorn i la gent ha fet que ens quedessim uns dies disfrutant de platgeta, postes de sol, pesca i bici... Don khone per mi la millor de les illes, amb dues cascades i una garganta natural del riu.
I aqui s'acaba Laos, ha sigut breu però suficient per fer un tastet, 3 setmanes per donar-te compte que el millor del pais és sense dubte la gent, que mai es cansa de regalar somriures i de convidar-te a casa perquè coneixis com viuen, són gent molt senzilla, feliç amb poca cosa, tant tranquils que poden servir-te l'esmorzar en 3h sense cap remordiment; de sentiment comunista i reticent a pujar al dollar, encara que malhauradment no tardaran a fer-ho, com tots els paisos veins, ja que la pressió que rep Laos de la china per construir 8 grans preses, desforestar i plantar arros a canvi del desenvolupament econòmic i energètic del pais és permanent.
Al sur, el riu Mekong deixa pas a un gran aiguamoll amb 4.000 illes, 3 de les quals habitades, l'entorn i la gent ha fet que ens quedessim uns dies disfrutant de platgeta, postes de sol, pesca i bici... Don khone per mi la millor de les illes, amb dues cascades i una garganta natural del riu.
I aqui s'acaba Laos, ha sigut breu però suficient per fer un tastet, 3 setmanes per donar-te compte que el millor del pais és sense dubte la gent, que mai es cansa de regalar somriures i de convidar-te a casa perquè coneixis com viuen, són gent molt senzilla, feliç amb poca cosa, tant tranquils que poden servir-te l'esmorzar en 3h sense cap remordiment; de sentiment comunista i reticent a pujar al dollar, encara que malhauradment no tardaran a fer-ho, com tots els paisos veins, ja que la pressió que rep Laos de la china per construir 8 grans preses, desforestar i plantar arros a canvi del desenvolupament econòmic i energètic del pais és permanent.
Aprofiteu les 4000 illes, tot i que suposo que ja haureu tirat cap avall a cambodja. Per aqui us seguim llegint amb motla fidelitat. Ens veiem aviat! Petons a tots dos.
ResponderEliminarDídac
ohhhhhhhhhhhhh.... quins records... puc venir???
ResponderEliminarcap a on aneu ara? cambodja? no us estresseu amb tanta moto i crits!
pd: respecte al comentari 1: Dídac imaginava que l'hauries escrit tu... jaja..
Iona :)
Helena, mai adivinaries amb qui m'he trobat a Venecia. Es algu que vivia amb tu a Gracia i ara esta per aqui fent un master..es fort, el mon es un "panyuel". Ale a continuar disfrurant!
ResponderEliminarDidac, desde venecia
ajajja i es gracios pensar que heu sopat a la mateixa taula i que no ho recordaveu!! com ha sigut aquesta trobada?? per cert que fas a venecia!!!!??? no pares ehhh :)
ResponderEliminarM'apunto a la conversa per ratificar que "el món és un panyuel",jejjjejjeee...vaig flipar quan em va dir que et coneixia. Jo li vaig dir que et coneixia una mica, de passada, una coneguda més de Granollers, jijijijijiji!!!
ResponderEliminarm'alegro que tot segueixi bé Heleneta...per cert, ahir se us van sumar al sud-est asiàtic en Rocher i en Luis de la uni...si us trobeu, el món encara seria més "panyuel".Dona-li records a l'Inax i un petó fort per tu!!!Sus quiere, uri!