Luang nam tha

Quan entres per la frontera de Laos penses, bien per fi una mica de tranquilitat, per fi podré fer la meva, i als 5 min penses...merda, potser preferia lo altre, i és que fer 300 km en 9h mentres les finestres del bus es converteixen en un espectacle pirotecnic de vomitòlegs estressa a qualsevol! Això si d'autèntic ho és i molt!
Hem entrat pel nord del pais a la zona d'un dels parcs naturals mes grans del pais (Nam ha). El nord es la zona perfecte fer fer-te el valent i posar-te a caminar, així que hem contractat un guia (en sai) i a la selva! La vritat es que la experiència ha estat molt bé, val molt la pena, ja que Laos te una politica del turisme molt més sostenible i no tens la sensació de visitar zoos d'humans quan visites un poblat.
Segurament de les coses més curioses d'aquests dies, a part de veure paisatges i maneres de viure molt diferents es la barreja de persones amb qui ho hem compartit ( dos jueus practicants, que estaven tot el dia amb el tema del "kosher", un israeli que acabava de sortir del servei militari, una parella alemana-israeli, una barbie canadenca, una parella italiana de lluna de mel, un ex alcoholic irlandes reciclat a sidney i un excombatent laosià de la guerra secreta del vietnam...) haguessin pogut sortir converses molt intressants a la vora del foc amb tantes hores, però segur que el més prudent ha set jugar a cartes mentres bebiem cervesa tots junts.... Això si ... Com sempre jo he acabat ficant la pota... I és que ahir al mati vaig perdre el mocador de coll i no s'em va acudir res més que preguntar... Heu vist el meu palestino?

La desil.luminació de Buddha

Chiang Mai-Pai
Aquestes tres imatges son el que més m'ha sorprès de chiang mai en concret i de Thailandia en general...la prostitució en tots els sentits de les marevelles naturals i culturals del pais.
Es dificil valorar un pais que només t'ensenya el que vol, potser he sigut una mica ingenua pensant que encara queden llocs com el de "la playa" per descobrir, però el més decepcionant de tot es que és gairebé impossible fer vida de thai...agafar un autobus local és una odissea,tot està dividit,els thais no poden agafar busos per turistes tampoc! Arribes a qualsevol lloc remot i el 80% de la gent que hi ha es occidental...és curiós!
Chiang Mai és una petita bangkok,on a la nit et pots tornar boig comprant roba,bambes i el que vulguis a preus ridiculs, i durant el dia tot està preparat perquè contractis un trekking per visitar les tribus de les montanyes, vagis amb elefant, fagis rafting i en acabar un curs de cuina tradicional. I tot això està prou bé, el problema és que si no vols fer res de tot això, no hi ha alternativa....bé, visitar els 300 temples que hi ha, però vist un, vistos tots...això si, disfrutar menjant és un plaer diari.

Fugint d'això arribes a Pai...antic paradís hippie, és un poble perdut a les montanyes a 762 curves de chiang mai...amb bungalows, bon menjar i 3.000 hab, l'ambient que es respira és molt tranquil i al voltant pots trobar cascades, montanyes...la llastima és que aquests dies de nadal és el refugi de 10.000 motxileros més, però suposo que la gràcia d'aquest lloc és que la oferta és tan gran que mai et sents que t'ofegues....i per aquestes dates no va gens malament trobar gent amb qui compartir taula i riure una estona.

Thailandia ens ha deixat un sabor agredolç, és un pais increible....amb una cuina extraordinaria (vease Pad thai), i llocs on et quedaries a viure tranquilament però crec que l'explotació turística que s'en fa és completament excessiva i la poca llibertad que tens per decidir acaba agoviant bastant.

També aprofito per desitjar-vos unes bones festes a tots...avui estic una mica enyorada, sobretot del pollastre de nadal de la mama!!! Bé, i trobare a faltar l'amic invisible, els sopars de cada any, l'arquifesta (encara que en teoria ja no em toca :)) i estar amb tothom que viu perdut pel món la resta del any! Espero que segueixi la tradició de llivia!!! Un petó i una abraçada per tothom.

Ahyuttaya

HOW DOES IT FEEL
HOW DOES IT FEEL
TO BE ON YOUR OWN
WITH NO DIRECTION HOME
LIKE A COMPLETE UNKNOWN
LIKE A ROLLING STONE?....

Després d'estar tot el dia veient les ruines del que va ser l'antiga capital de Thailandia....marxes a dormir però no pots, de fons sens algu cantant a un bar aprop del hostel i et decideixes a baixar i flipes, un avi thailandes cantant bob dylan, eric clapton i un repertori de rock dels 60 que et deixen amb la boca oberta!!! M'ha tocat Michelllllleeee!!!!

Koh tao (buscando a Nemo)!!!

Per fi som "open water divers"!! Mai m'havia plantejat això del submarinisme...però un cop ho proves enganxa molt!...
A 20m sota l'aigua la vida te la prens de manera diferent,i ahir despres de 4 dies d'immersions....vaig veure en Nemooooo! (peix pallasso)i milers de bitxus mes...

Tem a koh tao,una illa del sud est de thailandia...simplement un lloc increible!...plena d'occidentals que han canviat la oficina per una casa a la platja, sol tot l'any, vida tranquila....realment és per plantejar-s'ho!!!

10 dies en silenci

I no se ben be com he acabat en un monestir budista fent meditació, bé si que ho sé, per culpa de la lonely!! És curios obrir un 29 de novembre la guia perque no saps ben be cap on tirar i veure un recuadre que posa, costa sud de thailandia: els primers deu dies de cada més es fa un curs de meditació en anglès, no hi ha inscrpció previa, l'unic que s'ha de fer es presentar-se l'ultim dia de més al monestir...i penses, deu ser una premonició i t'hi llances de cap...

Només us posaré l'horari,i amb això ja us feu una idea de com ha sigut l'experiència!

4:00 morning rise (si, molt fort!)
4:30 lectura
4:45 meditació
5:15 ioga
7:00 meditació
8:00 esmorzar
9:00 tasques
10:00 conferencia
11:00 meditació caminant
12:00 meditació
12:30 dinar
14:30 missatge budista
15:30 meditació caminant
16:30 meditació
17:00 chanting (com...bfff coro??)
18:00 hora del tè i bany a les termes
19:30 meditació
20:00 meditació caminant
20:30 meditació
21:00 dormir

Més que un repte personal,es una tortura..a tot això li has d'afegir un llit de pedra, un coixí de FUSTA!!!! I no poder parlar amb ningu durant deu dies....i el pitjor de tot, el que més costa és deixar la ment en blanc quan tens tantes hores per pensar...ahhi m'en oblidava....la lluita constant amb els mosquits (perquè evidenment no els pots matar i has de donar gràcies que s'alimentin de tu) i les 18h sense menjar....i a més son vegeterians estrictes!

De totes maneres penso que és una experiència que s'ha de provar, i el lloc és increible! Diria que viuen molt bé, perquè se'ls veu molt tranquils...xò llevar-se a les 4 del matí és antinatural... Per cert...x si us ho preguntaveu...només he aguantat una setmana...:( xo em dono per satisfeta...

Hat rai leh (railey)

Aixo ho vaig escriure fa uns dies però aquesta setmana no he tingut internet!!

La costa d'andaman, es un dels destins mes turistics del mon, m'ha sorprès molt veure com el govern thailandès cedeix les illes a multinacionals perque fagin ressorts a tota la costa, si he de dir alguna cosa positiva es que almenys intenten integrar-ho una mica dins del paisatge, pero al final no deixa de ser un port aventura a la thailandesa...
M'havien parlat molt be de la zona de krabi i railey però un cop arribes alla....trobes dues platges, una amb aigua turquesa, massatges a peu de platja i preus prohibitius i l'altre, una mica més assequible però que és simplent un fangar amb bungalows per turistes de baix pressupost!

Aixo si, Si tt'agrada l'escalada pots disfrutar molt del lloc ja que les parets verticals son increibles.



El millor del dia,el viatge amb barca per tot el golf de krabi; de tota manera no cambio cap d'aquestes illes per ko tarutao!

Ko tarutao

Triar un desti dins d'un viatge sempre és complicat, un panell dins d'una estació de tren amb centenars de llocs x visitar...nord o sud...despres que l'agencia de turisme digués que les illes del sud al nadal estan plenes i les ganes de sol i platja fan que la desició final sigui Trang, despres de 15h de tren, arribes i t'esperen centenars d'ofertes,xo no se perque una illa entre totes m'havia cridat molt l'atencio pk a la guia no hi posava a penes res...total k al final kap a Ko tarutao....una illa a la frontera amb Malasia que es un parc natural; la sorpresa al arribar es que no hi ha ningu...a penes un port petit, quatre bungalows i km de platja!...a primera vista sembla el paradis...però si alguna cosa he après aquests dies es que el paradís només existeix on no hem pogut arribar els humans...es una pena veure km de platja de sorra blanca i agua turquesa conolitzada per tonalades de deixalles...es realment molt trist i a qualsevol li surt la vena activista aixi que el proposit d'aquests dies a priori era netejar cada dia uns metres de platja...xo x sorpresa nostre, cada km que netegem es col.lonitzada per turistes...no se, si alguna sensacio tinc aquests dies es de frustració, el govern només neteja les illes que surten a les revistes, Ko pipi, Ko samui etc. Aquesta no els interesa i en canvi fan propaganda de la gran reserva natural que hi ha...i és ben cert que hi és, pots passar-te el dia mirant els macacos robant als turistes, mirant plantes que al jardi de casa son 20 vegades mes petites, i mai et canses de mirar el mar, q te un blau incteible....xo realment si alguna cosa m'ha fascinat es poder banyarte a les nits al mar mentres milions de llumetes dins i fora l'aigua t'il.luminen...hi es que no sabia que el placton brilla de nit, i a part es veu el millor cel que he vist mai....ai si és que aqui fem horari solar, perque no hi ha llum elèctrica...qui ho hauria dit que em llevaria cada dia a les 6 am i que a les 7 de la tarda ja seria dormint...xo estic molt bé i el menjar no falta, tenim una cuinera espectacular!!!

Sols em queda dir que per molt lluny que estigui us tinc a tots molt presents,algun dia hauriem de montar una expedició per recuperar l'illa i treuren les mes de 200T de brossa que hi ha acumulades desde fa 20 anys...

I a tu petita,que sapigues que et tinc en ment a cada moment, que espero q tota la força que t'envio cada dia la rebis d'alguna manera...i que com saps molt bé per molt lluny que estigui una persona, la pots sentir molt present...les persones que estimem mai deixen d'acompanyar-nos en aquest viatge...T'estimu molt....sigues valenta!

Bangkok

Arribar a una ciutat d 6 milions d habitants sempre es complicat...et sents petit i sol,al cap d unes hores comences a pensar en explorar i comences a descubrir moltes coses! Agafar un taxi en un lloc aixi es arriscat, els tuc tuc locals no t acaben mai d portar a desti,primer et deixen mort d por quan amb aquesta llauna d tres rodes es posen entre camions,contra direccio,es salten els semafors...despres de tot aixo acabes en un lloc remot on de cop entres a una agencia d viatges del govern k en 3 min t han venut un paquet turistic per 500€ i no has tingut ni la oportunitat d dir on volies anar...per tant al final la millor opcio es caminar,encara que si no portes mascara tens moltes possibilitats d agafar com a minim una bronquitis.

Pero aquesta ciutat es mes que tot aixo,potser el que mes m ha sorpres es que no hi ha ningu demanant pel carrer,tothom s espavila,tothom te una paradeta de qualsevol cosa per menjar, per cert tot bonissim...i encara sorpren mes quan passejant entre temples que et recorden la teva infantesa somiant assistir a un combat de bola de dracse et trobes uncotxe bar on et posen un gin fizz per 2€ mentres sona hendrix de fons!

Es una ciutat especial...ahir era la festa de les flors,tothom comprava un centre d flors,encenia espelmes i les llencava al riu...a part s encenen mil fanalets que il.luminen el cel...segurament l'unic dia on es pot veure un cel estrellat a la ciutat!!

Despertant desde Asia

Si hagues nascut a roma...fa mes de 2000 anys...

Sembla k estigui fent la peli d la julia roberts...d moment hem comencat x menjar... I kom es menja a roma mare meva. Entre nochi,pizza i tiramisu tic agafant fondo!!!be a part de menjar aquesta ciutat te una magia brutal...sols fa falta perdre't i disfrutar...

no és un adeu, es un fins aviat!

i avui comença l'aventura, qui ho hauria de dir que finalment reuniria el valor, i les ganes de començar aquest viatge, de deixar enrera les pors i començar una nova etapa!....


sols dir que intentaré escriure i anar posant fotos. sé quan marxo, però no quan tornaré, potser d'aqui 15 dies ja torno a ser a caseta!, res, espero que m'aneu posant coses, i que sigueu feliços!