Triar un desti dins d'un viatge sempre és complicat, un panell dins d'una estació de tren amb centenars de llocs x visitar...nord o sud...despres que l'agencia de turisme digués que les illes del sud al nadal estan plenes i les ganes de sol i platja fan que la desició final sigui Trang, despres de 15h de tren, arribes i t'esperen centenars d'ofertes,xo no se perque una illa entre totes m'havia cridat molt l'atencio pk a la guia no hi posava a penes res...total k al final kap a Ko tarutao....una illa a la frontera amb Malasia que es un parc natural; la sorpresa al arribar es que no hi ha ningu...a penes un port petit, quatre bungalows i km de platja!...a primera vista sembla el paradis...però si alguna cosa he après aquests dies es que el paradís només existeix on no hem pogut arribar els humans...es una pena veure km de platja de sorra blanca i agua turquesa conolitzada per tonalades de deixalles...es realment molt trist i a qualsevol li surt la vena activista aixi que el proposit d'aquests dies a priori era netejar cada dia uns metres de platja...xo x sorpresa nostre, cada km que netegem es col.lonitzada per turistes...no se, si alguna sensacio tinc aquests dies es de frustració, el govern només neteja les illes que surten a les revistes, Ko pipi, Ko samui etc. Aquesta no els interesa i en canvi fan propaganda de la gran reserva natural que hi ha...i és ben cert que hi és, pots passar-te el dia mirant els macacos robant als turistes, mirant plantes que al jardi de casa son 20 vegades mes petites, i mai et canses de mirar el mar, q te un blau incteible....xo realment si alguna cosa m'ha fascinat es poder banyarte a les nits al mar mentres milions de llumetes dins i fora l'aigua t'il.luminen...hi es que no sabia que el placton brilla de nit, i a part es veu el millor cel que he vist mai....ai si és que aqui fem horari solar, perque no hi ha llum elèctrica...qui ho hauria dit que em llevaria cada dia a les 6 am i que a les 7 de la tarda ja seria dormint...xo estic molt bé i el menjar no falta, tenim una cuinera espectacular!!!
Sols em queda dir que per molt lluny que estigui us tinc a tots molt presents,algun dia hauriem de montar una expedició per recuperar l'illa i treuren les mes de 200T de brossa que hi ha acumulades desde fa 20 anys...
I a tu petita,que sapigues que et tinc en ment a cada moment, que espero q tota la força que t'envio cada dia la rebis d'alguna manera...i que com saps molt bé per molt lluny que estigui una persona, la pots sentir molt present...les persones que estimem mai deixen d'acompanyar-nos en aquest viatge...T'estimu molt....sigues valenta!
Sols em queda dir que per molt lluny que estigui us tinc a tots molt presents,algun dia hauriem de montar una expedició per recuperar l'illa i treuren les mes de 200T de brossa que hi ha acumulades desde fa 20 anys...
I a tu petita,que sapigues que et tinc en ment a cada moment, que espero q tota la força que t'envio cada dia la rebis d'alguna manera...i que com saps molt bé per molt lluny que estigui una persona, la pots sentir molt present...les persones que estimem mai deixen d'acompanyar-nos en aquest viatge...T'estimu molt....sigues valenta!
nyeeee!! que bonic i idílic que pinta això! i més quan aqui estem entrant en el ple hivern amb temperatures fregant els 0ºC!!
ResponderEliminarAh! Mas president, catalunya independent?!
Això que no tens energia electrica vols dir que demà et perdras el partidassu!?!
Un petonarru als dos!
Que independent ni que niño muerto... si el mas-lladregot ja ha dit que descarta fer cap referendum!
ResponderEliminarL'únic canvi és que torna la dreta Helena, aixi que no tinguis pressa en tornar a Catalunya... disfruta del paradís d'aquestes imatges, que quan tornis potser arribes a un infern... :(
Una forta abraçada bonica! ;P
Clara.
farsisssssssssssss...... no saps com m'alegro de llegir les teves línies, saber que estàs bé i que el teu viatge pel món segueix vent en popa a tota vela....no et diré que em fas enveja, perquè ja ho saps, però realment tampoc tanta, ja que en breu tocarà el meu passeig particular per aquest indret tan gran que ens han donat... estic convençut que esteu disfrutant a tope... no hi ha re com viatge... segur que torneu millors persones,jejejejje. Per aquí tot està bé Helena...ja saps...intentant fer costat a la persona que ho necessita i obligant-nos a estar bé, per una o per una altra circumstància... ningú va dir que la vida fos fàcil... però el que sí podem dir és que és BONICA!!! Un abraçada al farsix number one, ok??? Cuideu-vos! uri!
ResponderEliminar