Luang nam tha

Quan entres per la frontera de Laos penses, bien per fi una mica de tranquilitat, per fi podré fer la meva, i als 5 min penses...merda, potser preferia lo altre, i és que fer 300 km en 9h mentres les finestres del bus es converteixen en un espectacle pirotecnic de vomitòlegs estressa a qualsevol! Això si d'autèntic ho és i molt!
Hem entrat pel nord del pais a la zona d'un dels parcs naturals mes grans del pais (Nam ha). El nord es la zona perfecte fer fer-te el valent i posar-te a caminar, així que hem contractat un guia (en sai) i a la selva! La vritat es que la experiència ha estat molt bé, val molt la pena, ja que Laos te una politica del turisme molt més sostenible i no tens la sensació de visitar zoos d'humans quan visites un poblat.
Segurament de les coses més curioses d'aquests dies, a part de veure paisatges i maneres de viure molt diferents es la barreja de persones amb qui ho hem compartit ( dos jueus practicants, que estaven tot el dia amb el tema del "kosher", un israeli que acabava de sortir del servei militari, una parella alemana-israeli, una barbie canadenca, una parella italiana de lluna de mel, un ex alcoholic irlandes reciclat a sidney i un excombatent laosià de la guerra secreta del vietnam...) haguessin pogut sortir converses molt intressants a la vora del foc amb tantes hores, però segur que el més prudent ha set jugar a cartes mentres bebiem cervesa tots junts.... Això si ... Com sempre jo he acabat ficant la pota... I és que ahir al mati vaig perdre el mocador de coll i no s'em va acudir res més que preguntar... Heu vist el meu palestino?

La desil.luminació de Buddha

Chiang Mai-Pai
Aquestes tres imatges son el que més m'ha sorprès de chiang mai en concret i de Thailandia en general...la prostitució en tots els sentits de les marevelles naturals i culturals del pais.
Es dificil valorar un pais que només t'ensenya el que vol, potser he sigut una mica ingenua pensant que encara queden llocs com el de "la playa" per descobrir, però el més decepcionant de tot es que és gairebé impossible fer vida de thai...agafar un autobus local és una odissea,tot està dividit,els thais no poden agafar busos per turistes tampoc! Arribes a qualsevol lloc remot i el 80% de la gent que hi ha es occidental...és curiós!
Chiang Mai és una petita bangkok,on a la nit et pots tornar boig comprant roba,bambes i el que vulguis a preus ridiculs, i durant el dia tot està preparat perquè contractis un trekking per visitar les tribus de les montanyes, vagis amb elefant, fagis rafting i en acabar un curs de cuina tradicional. I tot això està prou bé, el problema és que si no vols fer res de tot això, no hi ha alternativa....bé, visitar els 300 temples que hi ha, però vist un, vistos tots...això si, disfrutar menjant és un plaer diari.

Fugint d'això arribes a Pai...antic paradís hippie, és un poble perdut a les montanyes a 762 curves de chiang mai...amb bungalows, bon menjar i 3.000 hab, l'ambient que es respira és molt tranquil i al voltant pots trobar cascades, montanyes...la llastima és que aquests dies de nadal és el refugi de 10.000 motxileros més, però suposo que la gràcia d'aquest lloc és que la oferta és tan gran que mai et sents que t'ofegues....i per aquestes dates no va gens malament trobar gent amb qui compartir taula i riure una estona.

Thailandia ens ha deixat un sabor agredolç, és un pais increible....amb una cuina extraordinaria (vease Pad thai), i llocs on et quedaries a viure tranquilament però crec que l'explotació turística que s'en fa és completament excessiva i la poca llibertad que tens per decidir acaba agoviant bastant.

També aprofito per desitjar-vos unes bones festes a tots...avui estic una mica enyorada, sobretot del pollastre de nadal de la mama!!! Bé, i trobare a faltar l'amic invisible, els sopars de cada any, l'arquifesta (encara que en teoria ja no em toca :)) i estar amb tothom que viu perdut pel món la resta del any! Espero que segueixi la tradició de llivia!!! Un petó i una abraçada per tothom.

Ahyuttaya

HOW DOES IT FEEL
HOW DOES IT FEEL
TO BE ON YOUR OWN
WITH NO DIRECTION HOME
LIKE A COMPLETE UNKNOWN
LIKE A ROLLING STONE?....

Després d'estar tot el dia veient les ruines del que va ser l'antiga capital de Thailandia....marxes a dormir però no pots, de fons sens algu cantant a un bar aprop del hostel i et decideixes a baixar i flipes, un avi thailandes cantant bob dylan, eric clapton i un repertori de rock dels 60 que et deixen amb la boca oberta!!! M'ha tocat Michelllllleeee!!!!

Koh tao (buscando a Nemo)!!!

Per fi som "open water divers"!! Mai m'havia plantejat això del submarinisme...però un cop ho proves enganxa molt!...
A 20m sota l'aigua la vida te la prens de manera diferent,i ahir despres de 4 dies d'immersions....vaig veure en Nemooooo! (peix pallasso)i milers de bitxus mes...

Tem a koh tao,una illa del sud est de thailandia...simplement un lloc increible!...plena d'occidentals que han canviat la oficina per una casa a la platja, sol tot l'any, vida tranquila....realment és per plantejar-s'ho!!!

10 dies en silenci

I no se ben be com he acabat en un monestir budista fent meditació, bé si que ho sé, per culpa de la lonely!! És curios obrir un 29 de novembre la guia perque no saps ben be cap on tirar i veure un recuadre que posa, costa sud de thailandia: els primers deu dies de cada més es fa un curs de meditació en anglès, no hi ha inscrpció previa, l'unic que s'ha de fer es presentar-se l'ultim dia de més al monestir...i penses, deu ser una premonició i t'hi llances de cap...

Només us posaré l'horari,i amb això ja us feu una idea de com ha sigut l'experiència!

4:00 morning rise (si, molt fort!)
4:30 lectura
4:45 meditació
5:15 ioga
7:00 meditació
8:00 esmorzar
9:00 tasques
10:00 conferencia
11:00 meditació caminant
12:00 meditació
12:30 dinar
14:30 missatge budista
15:30 meditació caminant
16:30 meditació
17:00 chanting (com...bfff coro??)
18:00 hora del tè i bany a les termes
19:30 meditació
20:00 meditació caminant
20:30 meditació
21:00 dormir

Més que un repte personal,es una tortura..a tot això li has d'afegir un llit de pedra, un coixí de FUSTA!!!! I no poder parlar amb ningu durant deu dies....i el pitjor de tot, el que més costa és deixar la ment en blanc quan tens tantes hores per pensar...ahhi m'en oblidava....la lluita constant amb els mosquits (perquè evidenment no els pots matar i has de donar gràcies que s'alimentin de tu) i les 18h sense menjar....i a més son vegeterians estrictes!

De totes maneres penso que és una experiència que s'ha de provar, i el lloc és increible! Diria que viuen molt bé, perquè se'ls veu molt tranquils...xò llevar-se a les 4 del matí és antinatural... Per cert...x si us ho preguntaveu...només he aguantat una setmana...:( xo em dono per satisfeta...

Hat rai leh (railey)

Aixo ho vaig escriure fa uns dies però aquesta setmana no he tingut internet!!

La costa d'andaman, es un dels destins mes turistics del mon, m'ha sorprès molt veure com el govern thailandès cedeix les illes a multinacionals perque fagin ressorts a tota la costa, si he de dir alguna cosa positiva es que almenys intenten integrar-ho una mica dins del paisatge, pero al final no deixa de ser un port aventura a la thailandesa...
M'havien parlat molt be de la zona de krabi i railey però un cop arribes alla....trobes dues platges, una amb aigua turquesa, massatges a peu de platja i preus prohibitius i l'altre, una mica més assequible però que és simplent un fangar amb bungalows per turistes de baix pressupost!

Aixo si, Si tt'agrada l'escalada pots disfrutar molt del lloc ja que les parets verticals son increibles.



El millor del dia,el viatge amb barca per tot el golf de krabi; de tota manera no cambio cap d'aquestes illes per ko tarutao!